Montse Josep Mariajo Mario Maria Rosa Andreu Salomé David
David Yerga

Diuen que feia un dia d’octubre de 1966 molt assolellat; una suau i fresca brisa acaronava els cabells dels que passejaven pel carrer, i en un petit hospital de Monzón estaven els pares de la Salomé, sense prendre el cafè, a les 16’30h, donant la benvinguda a la seva tercera filla, equador de la saga familiar, amb dues germanes per davant i un germà i una germana que vindrien uns anys més tard.

La posada en escena de la Salomé ja presagiava que les cordes vocals i els mocadors al coll serien molt importants en la seva vida; va aparèixer amb el cordó umbilical protegint el seu petit coll, amb 3 o 4 voltes.

La seva inquietud i fascinació per totes les cultures del món va començar de ben petita; de mare granadina, pare de l’Alta Ribagorça, i el seu naixement en terres aragoneses indicaven que la llavor estava ben plantada. I què millor que la música per entendre i compartir les coincidències i diferències entre les persones i les seves cultures? Aquesta ha sigut l’excusa que l’ha portat a aprendre i estimar les dances i músiques tradicionals (gregues, catalanes...).

De ben petita ja va fer un primer treball musical (gravat en el supermagnetòfon familiar, però mai posat en el mercat): als 4 anys va fer una excel•lent interpretació de “Los pollitos dicen pío pío pío”. Va continuar la seva carrera musical al cole, formant part de la coral de Vilaseca i més tard quan va decidir anar a Lleida per estudiar Dret (segurament influenciada pel seu signe zodiacal) va tenir la sort de formar part de la Coral de la Universitat.

Tots els estius, havia fet treballets perquè li agradava contactar amb la gent i comptar amb uns calerons pels seus capricis, i en un d’aquests estius, sense saber-ho, es va anar configurant el camí cap al Petit Comité: treballant en un camping de muntanya va conèixer la Mariajo. En aquell moment cap de les 2 podien sospitar que la vida les tornaria a unir per gaudir de la música!!

Anys més tard, un cop finalitzada la carrera, fent un master, no “del universo”, però quasi (Unió Europea), es va tornar a trobar amb la Mariajo qui la va convidar a cantar a la Coral Baluern. La Salomé, que no pot passar més de 2 minuts sense música, va acceptar amb un somriure d’orella a orella, i a partir de llavors tot ha sigut engrandir el gaudi musical al llarg de més de 10 anys. Un grupet de cantaires sorgit de la coral Baluern van decidir fer peces modernes a capella, i dins d’aquest estava ella.

Defensora d’oferir, de franc, la música a la gent en qualsevol espai, els carrers, els restaurants, els autobusos, i de fer concerts de Nadal regalant caramelets, diu que és molt afortunada per poder cantar amb unes persones tan fantàstiques com els membres del Petit Comité (ex i actuals).

Ah! Però això no s’ha acabat, actualment també és membre d’un cor de cambra amb especial predilecció per la música del Renaixement (Tempus Musici). I dedica els seus esforços professionals a fer que els imprevistos de la vida no afectin les persones de forma desmesurada, proveint-les d’assegurances i bons consells.