Va néixer un tres de maig de 1966 entre flores, fandanguillos i alegria ; la petita i única nena de tres germans, ja per sempre, doncs, sota sospita de mimada.

En la més tendra infantesa, Helena Francis, Matías Prats i altres familiars radiofònics apareixien a la cuina de casa mentre la mare pelava patates o estenia la roba; per les tardes, pa amb vi i sucre i els Xiripitifláuticos , sempre que volia: per alguna cosa era la nena petita de la casa.

Als cinc anys comença estudis d'EGB a les Teresianes, germanes progres del barri que comptaven amb un arsenal de maraques, claves, triangles, caixes xineses i oh!, panderos que feien les seves delícies un o dos cops per setmana. A l'escola organitzaven classes extraescolars de guitarra i se li va despertar el desig: poc després, aprofitant la seva avantatjada posició a la família, va demanar el preuat instrument i els pares li van regalar una preciosa Admira Juanita color caoba.

Des de ben petita sentia una forta atracció pels musicals de Hollywood i somiava cantar i ballar damunt d'un escenari igual que aquelles estrelles.

Va arribar l'adolescència, se li van afilar els pòmuls, li van sortir pèls a les cames i un munt de grans al front, el nas i la barbeta (té la pell mixta). Reconeix haver penjat a l'habitació pòsters de Miguel Bosé i de Starsky i Huch i fins i tot haver comprat un LP de Los Pecos (tothom té una taca a l'historial, no?).

Així, a la deriva, perduda i enmig de la penombra, un dia va sentir Yesterday i van sortir el sol i els Beatles. Amb tan fantàstic descobriment va anar redreçant els seus gustos musicals cap a altres rumbs: Los Panchos, Elvis Presley, Frank Sinatra, Els Platers... (tothom té dues taques a l'historial, no?)

De les Teresianes, a l'Institut Jaume Balmes i d'allà a la facultat de Geografia i Historia, carrera on es va preparar de manera acurada per poder trobar feina... d'administrativa en una empresa d'electrònica.

Ja adulta i mare, gairebé sense pèls a les cames ni grans a la cara, va començar a estudiar magisteri especialitat musical; semblava la professora en comptes d'una alumna i cantava, mai millor dit, entre tanta hormona efervescent. Va ser durant aquella etapa que el seu germà Andreu li va proposar participar al Petit Comité. Es va incorporar encantada; allà, des d'aleshores, fa realitat les seves fantasies infantils amb quatre gorgoritos i quatre passes a la dreta, quatre a l'esquerra, mitja volta i cop de cul. En el grup s'ho passa d'allò més bé, entre amics i els seus germans (sense ser l'única nena, ni la més petita).

També ha format part del cor de cambra Tempus Musici, on ha gaudit de la música coral des d'un vessant més clàssic.