Abans que l'home arribés a la lluna, l'Andreu ja havia arribat a aquest món. Era l'any 1963 i de seguida es va iniciar en els cants tribals guturals i instruments de percussió com els sonalls o els plats tirats a terra, que indicaven una certa predisposició cap a la música.

Les primeres fonts on l'Andreu s'inicià foren “el toro enamorao de la luna” les peticions musicals radiades a “de España para los españoles” i les jotes aragoneses i fandangos de Huelva. Amb aquestes arrels sumades a Yellow submarine, speedy gonzalez o fly Robin fly, poc es podia esperar del seu talent. Tot i així, aconseguí cantar a la coral que muntà l'Hermano Xancó a l'escola, tot i equivocar-se a la prova de veu cantant-li a la seva cara: “Din dan duli duli duli duli dansa el Xancó el Xancó” (en comptes del “din dan dó” original)

El prodigi de la naturalesa feu que a partir dels 14 anys la seva veu angelical es veié canviada per una veu portuària. Calia canviar i deixar de cantar cançons d'Antonio Molina per a emular a Boney M.

Malgrat aquella veu radiofònica, l'Andreu no tingué gaires inquietuds per desenvolupar aficions musicals fora d'aprendre una mica de guitarra per fer més fàcil el contacte amb el gènere femení.

L'escassedat de veus greus sumada a la voluntat de treure's la timidesa de sobre (de la qual encara es recupera) feu que l'Andreu acceptés entrar a formar part d'un grup de cantants professionals (quina ensabonada) que es consolidà amb la creació del Petit Comitè.

Més tard arribaren els bolos, les gires multitudinàries, la televisió....però crec que això ja s'explicarà en un altre episodi